Comentari sobre l'obra Joan Fuster per a joves. Salvador Vendrell.

A continuació cada alumne ha d'escriure les seues reflexions sobre la lectura de l'obra: sobre un capítol, una frase, etc.
Cada alumne pot participar tantes vegades com vulga. Els comentaris han de ser "tipus examen". És a dir, s'avaluaran negativament tots aquells comentaris fora de lloc.
Per a una escriptura formal, s'aconsella utilitzar el web https://www.softcatala.org/corrector/

Jo opino, com he dit a classe que quan veus a una persona si et sembla bonica encara que passin els anys i et facis més vell no deixaràs de tenir sentiments, pots ser un ancià i veure gent i mirar-la i pensar '' que bonic ''

Jo penso que encara que la teva diguis que ara no ets gelós, després si et veus en una situació concreta pots adonar-te que en realitat si que ets gelós, és a dir, que no hem de dir que no som d'una manera quan en realitat no ens hem vist en situacions per saber-ho

Al meu entendre personal jo crec que la gent diu que els diners no dóna la felicitat simplement per quedar bé,però en realitat si que pensen açò,perquè els diners si que dóna la felicitat,i si tens diners i t'agrada un cotxe luxós o la roba de marca,si t'ho pots permetre,perquè no comprar-t'ho?Algunes persones pensen que la gent que va vestida de marca o té coses cares són perquè els miren,podran haver-hi casos així però generalment és perquè li'l poden permetre i els agrada.

Estic d'acord amb Nerea, els diners si que dóna la felicitat.

Vicent en la historia "Contra la música" estic d'acord amb joan, perque té raó en que les perones ja no senten ni escolten bé les canços.

En l'historia de "L'art de llegir" no estic d'acord amb Joan perque no totom, li agrada llegir coses contraries a la seua opinió. Ihá persones que si li agrada llegir coses que reforçen le seua opinió per a sentirse mitjor.

Del seguent fragment pense que Joan Fuster te rao cuan diu que a tots ens agrada lletgir coses d'escriptors que pensen el mateix o alguna cosa molt pareguda al nostre pensament, aixo es llogica ya que si per eixemple t'agrada el futbol no estaras igual d'entretingut si estigues vent un partit de futbol que si estigueres vent un partit de tenis.
Tambe pense que lo mitjor seria lletgir opinions de tots els punts de vista, d'eixa manera u podriem ver tot desde tots els punts de vista.

Joan Fuster te rao cuan diu que que la sort dels altres sempre ens sembla excessiva, aixo es algo habitual en cuasi totes les persones, desde ancians hasta xiquets de temprana edad, sempre en vez de pensar que aixo que a aconseguit l'altre a sigut pel seu esforz sempre tendim a pensar que a sigut per sort o que a sigut per l'ayuda d'altra persona, segurament al llarg de la teua vida auras escoltat aquesta frase:-aixo lo a aconseguit per que es el fill d'algu-, en conclusio cada vegada que algu te una cosa que noatraltres voliem pensem que esta persona lo a aconseguit per sort, aixo sols ser el causat per l'envidia que ens tenims uns entre altres.

El que diu Joan Fuster al fragment idees jo pense que es totalment cert ya que totes les persones som diferents i tenim pensaments diferents, per aixo cuan diu que sol son coincidencies te rao

Al paragraf que el seu titol es "diners" estic totalment dacord amb Joan, jo personalment no entec a les persones que menyspreen els diners, jo pense que si una persona menyspre els diners es per que te molts, i per aquesta persona es molt facil conseguiro, pero cualsevol persona "normal" a la que li costa conseguir els diners nunca menyspresaria els diners ya que traballen dur per a conseguiro i moltes vegades amb eixe diner que guanyen amb esfors es el dinder que tenen per a cuidar als seus fills o a la seua familia, i una cosa de la que depent la teua familia nunca l'aurias de menyspre.

Joan Fuster diu en aquest paragraph que la intimidació és un instrument de govern com qualsevol altre. Sobre aixó estic d´acord amb él ja que va ser un fet históric. Després diu que els governants l´usen sobre tot, quan, ells mateixos se senten intimitadats. I també té raó perque pots veure en una escala mas menuda en els aules, si el professor no té control sobre el aula es quan impartirá por per controlarla. Joan diu que la dictadura és el règim més feble, i per tant el més fort però jo no estic d´acord am él ja que encara que siga un dels instruments mes eficaços no és el millor ja que més tard les masses es revelaran i tampoc és el mas agradale perque no deixa llibertad.

Al segon paragraf de la pagina 147 diu que les ferides d'amor son nomes ferides d'amor propi, respecte a aquest yo pense que te un poquet de raco pero no te la raco completa, su que es veritat que de vegada son ferides d'amor propi, perque se seols pensar per eixemple:-ma deixat per que soc "tal" o per que tinc "tal" pero tambe es veritat que de vegades son ferides d'amor vertader aunque cada vegada sigan meyns, ya son poques les persones que s'enamoren de veritat.

En el paràgraf dels diners per una part si que estic d'acord perquè els diners són difícils d'aconseguir. Però per l'altra part no estic d'acord perquè els diners no lo és tot.

Moltes ferides d'amor són només ferides d'amor propi
El que jo pinso d'aquesta frase és que el que podem entendre és que podem pensar: ''com m'han deixat al meu amb qui jo sóc''. Llavors pensar així, d'aquesta forma el que crea és que algunes persones poden deixar de voler-se així mateixos, tenir dubtes sobre ells mateixos.I un altre tipus de persones poden pensar que després que els hagen deixat no van a trobar a ningú millor que ells. Amb això al que em vull referir és que depenent de la persona, la frase pot ser interpretada de diferent manera, en aquest cas aquesta frase, però això s'aplica a totes les frases, textos, comentaris, arguments, etc.
Totes les meves idees són provisionals.(Però que consti que no ho dic amb orgull)
El que jo pinso és que a mesura que les teues idees canvien, la teua creixa. Defenses una idea al màxim i després a l'any t'adones que no tenies raó o canvies d'idea és a dir, sempre pots canviar d'idea. Que per descomptat poden canviar para ben o per a mal.O simplement algunes pot ser que no canvien.
Quan alguna vegada sembla que esteu d'acord amb altri,no en dubteu pas:és que hi ha un malentés
El que jo entenc en aquesta frase és que quan aquestes d'acord en tot al 100% amb una persona en totes les seues idees és perquè aquesta persona no les ha explicat al màxim o el teu no ho has entés bé.A veure, tampoc dic que hages d'estar en contra de tot el món però cada persona és un món i sí, pots estar d'acord amb una persona en una o moltes coses o idees però és difícil o inusual que dues persones pensen al 100% igual en tots els aspectes.
Si l'home adult enyora la seva infància,és perquè no se'n recorda,o perquè se'n recorda malament
Tothom quan tirem la ment cap enrere, és a dir, recordem els moments d'infància sempre hi ha algun record que preferim no recordar o oblidar, nosaltres no tant perquè som adolescents, però això passa amb més freqüència en els adults perquè en l'adolescència és en l'època de la nostra vida en la qual més records volem oblidar. Per exemple el ridícul que pots haver-hi fet davant del noi que t'agrada, haver begut massa alcohol i haver-hi fet coses que de les quals ni t'acordes...
No ho recordem tot real al 100% simplement que sovint els modifiquem i els recordem com ens hagueren agradat que hagueren passat.

El fet d'humiliar a algú o que t'humilien no deu ser molt agradable. Cada persona té els seus punts febles que al meu entendre van concordes amb la seua personalitat i la seua manera de pensar. En la meua opinió per humiliar a algú i de debò fer-li mal deus conéixer-ho molt bé per a poc a poc esbrinar els seus punts febles,per què el que no vas a fer és preguntar-li: Hey, quins són els teus punts febles?
Cada persona és un món i poden haver-hi persones que siguen molt sensibles i els pugues humiliar amb la mínima cosa que faces sense voler o volent i altres persones que són menys sensibles i has de conéixer-les bastant bé per saber el que de debò els podria fer bastant dany.

De vegades quan ens enfadem amb algú pensem en moltes coses horribles que li faríem com a venjança o perquè simplement estem cabrejats amb ells. Però després aquestes coses que hem pensat a fer-li en un moment en el qual estàvem molt cabrejats desapareixen, no som capaços de fer-li aquestes coses perquè: o els tenim afecte i estima o perquè simplement no som capaces de fer-ho perquè ens sembla massa forta o perquè no ens atrevim.

Ningú vol morir, si et mors jove doncs serà més trist perquè possiblement no has pogut gaudir de tot, veure créixer als teus fills, conèixer als teus néts, conèixer a l'amor de la teua vida.
Ningú vol morir perquè ningú sap el que hi ha més hi haja, al meu per exemple no em serveix que em diguen doncs deixes de respirar, doncs no, has de sentir una mica més, ha d'haver-hi una mica més. Tot això no pot acabar així, enterrats i ale, morts,és impossible no sentir alguna cosa i cada vegada que pinso en això se m'angoixa el pit, personalment crec que ha d'haver-hi una mica més, la reencarnació és una opció de la qual em fie bastant. Ningú vol deixar de viure, se sentir, alegria,tristesa, malenconia,amor, desamor... Som afortunats de tenir tot el que tenim i per això cal gaudir al màxim. Si et mors sent un ancià doncs sí, serà trist, però no tant com si et mors amb 20 anys,perquè sent ancià ja has viscut milers de coses, has vist créixer als teus fills, als teus néts i als teus besnéts.